Com ajudar els teus fills?

Si els vols ajudar a gestionar les emocions i els sentiments que experimenten:

• Explica’ls que poden parlar amb tu en qualsevol moment sobre qualsevol tema que els preocupi. Alguns nens fan moltes preguntes, uns altres sembla que se’n surten concentrant-se en el joc, la televisió o els amics, i no pregunten res.
• Tracta de mantenir les rutines familiars, sempre que sigui possible. Prepara’ls amb anticipació per a qualsevol canvi. Per exemple, que persones diferents els recullin de l’escola.
• Assegura’ls que sempre seran estimats i atesos encara que les coses semblin diferents durant un temps, que el teu afecte és el mateix de sempre, perquè els canvis donen inseguretat als nens.
• Prepara’ls per a qualsevol canvi físic que puguin veure durant el tractament: pèrdua de cabell, efectes de la cirurgia, cansament, dolor. Explica’ls que hauran de ser amables amb les ferides quirúrgiques o deixar-te descansar i dóna’ls petits treballs, però accepta si no volen fer-los.
• Parla amb la comunitat educativa (guarderia, escola o universitat) sobre el que passa a casa. Si el personal ho sap, pot adaptar qualsevol examen o treball i comprendre els canvis de comportament. També t’informa si tenen alguna inquietud sobre el teu fill.
• Anima’ls a jugar amb els amics. Necessiten l’oportunitat de continuar sent criatures, els ajuda a sentir normalitat.
• Planifica recompenses especials. La vida quotidiana sembla en suspens mentre fas el tractament. Si passeu temps junts, tenen esperança. Probablement no tens força per fer activitats esgotadores, però tracta de dedicar a cada nen un temps individual.
• Troba llibres adequats per a la seva edat, hi ha literatura infantil en diverses pàgines web sobre el càncer, que responguin a les seves preguntes i inquietuds, perquè llegir junts estimula la ment i ofereix tranquil·litat. A Kālida tenim disponibles alguns llibres infantils sobre el càncer.
• Accepta qualsevol ajuda de familiars i amics per organitzar les tasques escolars, extraescolars i altres rutines. Els tractaments contra el càncer esgoten el pacient i si donen un cop de mà et concentres en tu mateix o en les teràpies del teu familiar.

Preocupacions dels menors

Cada nen reacciona de manera diferent quan li parlen de càncer. Els més petits probablement no comprenen què passa, però noten els canvis en la rutina, quan tens cites, proves i tractaments.

Si els menors són exclosos del que succeeix, senten que no són importants i imaginen que les coses són pitjors. A alguns, els angoixa que tinguis càncer per culpa seva, per les coses que han fet, com portar-se malament i barallar-se amb tu en algun moment. També els preocupa que puguin contreure la malaltia o la possibilitat que et moris tu o altres éssers estimats.

Comportament dels nens

La majoria dels menors se’n surt bé i sembla acceptar les coses amb calma. Tanmateix, potser observes canvis en les seves reaccions i comportaments.

Els nadons i els més petits estan neguitosos i aferrats, perquè acusen la inestabilitat d’una rutina diferent. Els menors d’infantil i primària poden tenir una petita regressió de comportament que et preocupi i et faci sentir culpable. En general es resol amb el temps, però necessiten tranquil·litat i suport.

Als nens els costa expressar les seves preocupacions amb paraules i ho manifesten amb mal comportament, empipaments o silencis, i també els costa concentrar-se a l’escola. A mesura que creixen, guanyen autonomia i independència i, llavors, es preocupen per l’impacte que la malaltia tindrà en les seves vides i se senten culpables.

Els adolescents poden passar més temps fora de casa o a l’habitació.